Tinc la sensació que sempre intento anar a contracorrent. O sigui no... Vaig a contracorrent. No començaré a parlar de ser diferent, o de ser l’excepció que confirma la regla; però per alguna predisposició genètica, destaco per no fer -generalment- el que fa la meva generació. No vaig de ‘guai’, és un pèl trist, sóc un exemplar rar.
Hi ha una cosa de la qual no em puc escapar. Una cosa que m’obliga a afegir-me a la societat de masses: el Nadal.
M’agrada el Nadal per no haver de fer res, però a la vegada voler fer moltes coses que no acabo fent. M’agrada per veure una vegada i una altra les mateixes pel·lícules de sempre: Love Actually, The Holiday, Harry Potter.
M’agrada per renovar tradicions. Tots saben que It's a Wonderful Life és un clàssic pel dia de Nadal a la tarda, després d’un dinar que fa de dinar, de sopar, i de l’esmorzar del dia següent. Vaig arribar a avorrir-la. Però el plaer de tornar-la a veure el 22 de desembre, als cinemes Truffaut, gratuïtament però amb possibilitat de fer una donació a Càritas em fa feliç.
M’agrada pels grans àpats de Nadal. No per la quantitat, sinó per la qualitat. El simbolisme del dinar de Nadal parla per si sol. Cada família té un menú establert. Pels entrants que consten de menjars cars, que fan goig. Pels plats principals: per uns és la brandada de bacallà i capó farcit, per d’altres sopa de galets i peix... I per si després de tot això no estan tips (per molt que ho estiguin en menjaran igual), queden les postres, magnífiques: neules, polvorons i torrons -per mi només Suchard i Agramunt-.
M’agrada per les llargues tardes en família mirant americanades nadalenques a Antena 3. Pels regals que es compren a última hora, amb presses però amb la millor intenció. I embolicar-los, d’amagat, amb delit.
M’agrada Nadal per cagar el tió -a casa meva es fa i es farà sempre-, el tronc gros de fusta, amb la cara de velcro i barretina. Barallar-nos per quina nadala cantarem al costat del pessebre perquè el tió cagui, i a l’última picada resar un pare nostre.
M’agrada Nadal per la nit de cap d’any, i pels programes, cada vegada més horrorosos, de TV3, Antena 3 o La 1. I començar a menjar els raïms durant els quarts per acabar-se’ls tots dotze abans que finalitzin les campanades. I menjar carn a la brasa el dia 1.
M’agrada per passar-me les tardes colant-me d’estranquis al municipal per veure les representacions dels Pastorets on la meva germana actua.
Espero amb il·lusió, la nit del 5 de gener, per anar a la cavalcada dels reis i agafar molts caramels que acabaran fent-se malbé a les butxaques de l’abric. Per passar-me la nit inquieta pel dia següent al matí.
Sí, senyors, sóc una enamorada incondicional de Nadal. Que freak.
-N
