No hi ha res més trist, que haver de recórrer involuntàriament als clixés, al clixé dels clixés. Podríem fins i tot classificar-ho de patètic. Descriure, en una petita llibreta, d’estranquis, el que t’envolta, fent-te l’interessant, com si ho fossis. Que fantasma. Podria haver parat, la temptació de continuar escrivint, però, era massa forta; i a hores d’ara ja no em queda ni gota de dignitat. A més, com a coartada puc dir que, servir-me de la descripció per a escriure, és fer honor al nom del blog (si no tenen prou nocions d’anglès: 1. em refereixo a que és un primer cop d’ull sobre com l’N veu el món; 2. com sobreviuen al món actual?).
Si he de ser sincera, la gràcia dels llocs públics, és que són molt privats. Com diu F. Scott Fitzgerald diu al Gran Gatsby: ‘Malgrat tot sol fer festes grans’ -va dir la Jordan-, tot canviant de tema mostrant una aversió sofisticada per la precisió. ‘M’agraden les festes grans. Són tan íntimes! A les reunions privades no hi ha cap intimitat.’
Literalment, mai havia estat tant d’acord amb alguna frase. Quan un escriptor, cronista, periodista, algú que fa ús de la paraula com a art, afirma que cada persona és un món -clixé- no s’equivoca.
Són les 18:00h, l’escena transcorre a càmera lenta, hi ha manca de moviment, de soroll, de presses i estrès. 9 persones, mengen, prenen el cafè, llegeixen; moltes, masses amb el mòbil; algun xafarder que em mira amb posat avorrit.
18:03h. Sona Material Girl, de la Madonna a la ràdio. 12 persones. Un parell, s’acosta a la barra. ‘Un tallat! Un mini de formatge! Tens el diari d’avui?’ S’asseuen. L’ambient s’anima. Tot i així, ningú interacciona, som aliens els uns als altres. La tassa de cafè, la conversa amb el mòbil o les preocupacions generals de la vida, són més importants que compartir espai amb 11 persones. És clar.
18:13h. La cafetera es queixa. Professors, alumnes. Grinyols, xiulets i fresses. La tranquil·litat de les 18:00 és inexistent.
13 minuts. No sóc capaç de continuar amb la farsa, no sóc normal, no sóc de tòpics, ni de clixés. O no ho vull ser.
-N
