La ignorància és el plat del dia, el best-seller de l’any, la fragància de moda. M’agrada parlar amb algú i que estigui d’acord en què F. Engels va ser un músic molt bo, que els Stones són una molt bona marca de roba -combinen molt-; que Cien Años de Soledad és un llibre d'auto-ajuda i que la batalla de Trafalgar és, efectivament un joc de la Wii. Com diu algú molt savi que conec, amb ignorants és millor no discutir-hi, et podrien confondre.
El més trist però, és que es defensin uns ideals dels quals se n’ignora el perquè, el com i el quan. Defensar-los perquè sí. Perquè la resta ho fa, és clar, avui en dia tot som productes d’un mateix patró. Considerant-me membre de la minoria que en difereix, que és un defecte de fàbrica; em deprimeix pensar que aquesta producció en sèrie, serà en un futur, el futur (òbviament, tots coneixen el cicle de la vida). La generació perduda. Lluny d’aquells adolescents que escoltaven música bona, que llegien, que miraven bones pel·lícules, amb personalitat.
La cultura hauria de ser el plat estrella, el premi Pulitzer, disc de platí.
-N
