Una de les activitats que prefereixo fer el cap de setmana és mirar la programació de la ‘tele’ al diari. Puc dir que la missió ha estat duta a terme amb èxit si trobo una pel·lícula, sèrie, o quelcom que m’agradi.
Diumenge passat, vaig aconseguir una victòria! Com deuen saber, Antena 3 acostuma a posar programació relativament bona els millors dies de la setmana. ‘Demà és dilluns? Entoma pel·lícula!’ ‘Vénen èpoques d’exàmens? Comencem una nova sèrie!’ Per tant, per no ser una excepció, la cadena projectava Criadas y Señoras (The Help), dirigida per Tate Taylor i basada en la novel·la de Kathryn Stockett. La pel·lícula tracta el moviment pels drets civils dels blancs i els negres els anys 60 a una ciutat de Carolina del Sud. Típiques famílies del sud dels Estats Units, tradicionals, riques i superficials. Els negres ocupen una situació inferior i eduquen els seus fills, construeixen les seves cases, i creen així el futur d’una realitat que ells no podran viure. Els fills que eduquen, creixeran, viuran en les cases que han construït, i tindran fills que seran educats per negres. Així doncs, sembla que el cercle viciós no s’ha d’acabar mai, però els temps canvien: Martin Luther King i el seu somni; o a escala més petita, Skeeter, una de ‘les filles’, intel·ligent, culta i oberta de ment, vol donar a conéixer la situació dels habitants de color a la resta del país. Així doncs, amb l’ajuda de diferents criades obtindrà històries de totes les famílies de la ciutat. Històries de com venjar-te del teu amo amb un pastís de xocolata amb un ingredient secret. Històries d’amos covards, d’amos amb bon cor, d’amos cruels.. que acaben donant lloc a un llibre anònim: The Help. Potser el llibre no canvia el món, potser no serà Martin Luther King o no canviarà res. Però el llibre hi és i demostra amb sinceritat la realitat que descriu.
És una delícia de pel·lícula, meravellosa. Els diàlegs, els decorats, el vestuari, les actuacions... No m’extranya que guanyés un Oscar i que n’estigués nominada a tres més. Tot i així, sempre he defensat que els llibres són millors que les adaptacions cinematogràfiques. Hi hauré de fer un cop d’ull.
-N
