24 de nov. 2013

La ciutat aspiradora


Trocadero des de la Tour Eiffel

El Sacré Coeur des de la Tour Eiffel

Vistes des del Sacré Coeur poc abans d'un ruixat

Totes les ciutats tenen sobrenom: la Gran Ciutat, la ciutat de l’amor, de la llum, la dels canals. La capital del món.
Recentment he estat a París. Si encara no ho han deduït pel títol, la ciutat aspiradora és París.
El sobrenom ridícul que rep nom d’un electrodomèstic, és només una manera de plasmar la puresa, la netedat de París.
L’aire que es respira a París és nítid, el mateix que als Pirineus o als Alps; perquè ho entenguin: els mocs no et queden negres.
Segur que es pregunten perquè aspiradora i no pal de fregar. París es caracteritza per un clima variat. Plou, i neteja l’aire; bufa el vent i s’emporta la brutícia; i sempre hi ha almenys un instant en el que el sol fa acte de presència. Igual que una aspiradora d’aquestes noves, ja saben, d’aquestes que són ‘todo en uno’. El clima tan característic afavoreix el teu costat caní. Si home, et passes el dia olorant i aspirant.


Reflexions d’un capvespre al cim de les galeries Lafayette. #fantasmades

-N