Quan no es té molt a fer fem de tot menys el que hem de fer. És la llei de Murphy. En el meu cas no és diferent.
TO DO LIST -quan en realitat hauries de ‘do’ una altra cosa-
-Llegir. Sigui la VOGUE de fa cinc anys que has trobat sota l’armari, -després d’un intent fallit de netejar- o Tirant lo Blanc, qualsevol cosa és entretinguda per evitar el moment en què s’ha de fer allò que no es vol. En el meu cas, però em decantaria per una VOGUE ‘vintage’ o per un dels millors llibres que he llegit darrerament, Capital de John Lanchester. El misteri d’uns sobres curiosos que arriben només a un únic carrer de Londres et manté enganxat fins al final. Potser també hi influeix el fet que Londres en sigui el decorat i l’estil Love Actually en el que es divideix.
-Mirar pel·lícules. Triar és fàcil. Qüestió d’anar a l’imdb.com i escollir una de les 250 millors pel·lícules segons el web: El Padrino, El Senyor dels Anells, La llista de Schindler, Forrest Gump, El club de la lluita, Casablanca, Amélie, Annie Hall… No hi ha res com aprofitar estones desaprofitades, gaudint d’obres mestres. Assaborint-ne la qualitat dels diàlegs, la fotografia o aquell barret, cafè, joia, abric, o frase cèlebre que ens quedarà gravat a la memòria.
-Fer zàpping. L’activitat per perdre el temps per excel·lència és fer zàpping. Passar un canal rere l’altre, programa rere l’altre ajagut al sofà, amb un cansament que sembla que t’aixafa.
A vegades és útil. L’altre dia em vaig fer un tip de plorar amb el programa ‘Milionario Anónimo’. Molt suggerent, no cal que ho diguin. Com poden deduir amb facilitat, és un reality que segueix una setmana del milionari en un barri desafavorit durant el voluntariat en diferents organitzacions benèfiques, tot en el més complet anonimat. Al final del programa, al cap d’uns seixanta minuts, el milionari ha de repartir 100,000$ en les organitzacions benèfiques en les que ha participat. T’emociona.
-Escoltar música. La música ha existit des de... sempre. Si els Beatles van salvar el món de l’avorriment, seria estúpid que no fos en aquesta llista. Jo recomano escoltar cançons velles. Sí, es pot engegar la ràdio, però les que sonen són avorrides i dolentes. Res no distreu més que escoltar cançons antigues: clàssics, mites, horterades, per ballar, per seure a terra a plorar o per improvisar concerts.
Després de enganxar un dia un programa a Catalunya Ràdio de cançons espanyoles dels 80, no puc evitar posar el link d’algun clàssic de Fangoria i Mecano, tot i que les lletres siguin senzilles i la vestimenta RIDÍCULA.
Els Stones o The Boss, tampoc són mala opció.
-N
